En Joan Abadal, gravador i imatger alhora, a la manera dels seu homònims moianencs, era de la branca dels Abadal de Mataró, produí una notable sèrie de soldats i també estampes. S'inicià així mateix en la producció d'auques. Tenia, a més de taller per al gravat al boix, litografia amb la corresponent secció per a gravar les pedres. Li coneixem dues auques:
Colección de cuadrúpedos copiados de la historia natural.
Colección de aves copiadas de la historia natural.
En Joan Llorenç li comprava a l'engròs soldats i estampes, a més de les dues auques citades. Quan adquirí part del fons d'en Joan Abadal les incorporà al seu catàleg. L'establiment subsistí fins el 1873 en què Joan Abadal, complicat en un afer de falsificació per mitjà del gravat, hagué de fugir.