Les primeres auques
Les auques antigues
Les auques narratives
El text en l'auca
L'època d'or de l'auca
Al tombant del segle XX
Temps de república
La guerra civil
El franquisme
Arriba la democràcia
L'auca actual
Les "Aleluyas"
El calendari festiu
Els esports
L'ex-vila de Gràcia
Les auques comercials
Sants i patrons
Santuaris i monestirs
Personatges
Osona

 

 

EL MÓN DE LES AUQUES
LES AUQUES

L'auca no és un gènere exclusiu de l'estamperia dels Països Catalans, però és un gènere tan arrelat en la cultura popular que ha esdevingut el millor exponent i més representatiu de tot el gravat popular català. Com a gènere podem definir aquests fulls a partir de la seva estructura formal i narrativa: els fulls són generalment a doble foli i es divideixen en 48 vinyetes que desenvolupen un tema o història. Les vinyetes van sempre emmarcades; al principì en trobem de rodones i de quadrades, però a partir del segle XIX les vinyetes quadrades s'acaben imposant. Les primeres auques no porten text ni títol, però després s'hi afegeix un vers (rodolí) o llegenda a cada peu e vinyeta.

L'auca apareix en un moment difícil de precisar, però hom el pot situar a finals del segle XVII. És molt probable que el seu orígen sigui molt més remot; tenim per exemple un document de l'any 1633 expedit a Barcelona que qualifica el joc de l'auca de "dolent i traïdor". No obstant això el joc imprès més antic que es coneix és de l'any 1676 i fou gravat per Pere Abadal de Moià. Les seves vinyetes són rodones. El fet que hi apareix la figura de l'oca, animal característic del joc de l'oca, i que el mot auca en deriva permet de suposar que tots dos jocs, el de l'oca i l'auca, tenen un orígen comú.

Podem parlar d'utilitzacions diverses de les auques. La més primitiva fou, de segur, la loteria. Un full servia de camp; l'altre full bessó es retallava separant-ne les vinyetes o els rodolins individualment. Aquestes vinyetes o aquests rodolins es ficaven dins d'una bossa i cada jugador treia al seu torn un rodolí. És molt probable que el nostre joc de l'auca primitiva fos una mena de loteria.

Montserrat Galí Boadella - Imatges de la memòria