Se suposa que l'antiga catedral de Vic ja exisitia el 516, fou destruïda pels sarraïns al segle IX. Al 889 s'esmenta per primera vegada la catedral de Vic que va ser consagrada el 890. L'abat Oliba en va fer construir una altra que es va consagrar l'any 1038. D'aquesta seu tant sols es conserva el campanar i la cripta, on s'aprofitaren capitells de la catedral anterior de tipus califal.

Conten que un prevere anomenat Ramon Ferrer, domer de la catedral de Vic, anà a la capella de Sant Sadurní passada mitjanit, com moltes altres vegades, per la molta devoció que tenia pel sant. Tot d'una se li aparegué un home vestit de blanc enmig d'una gran claror i li manà que cavés al dessota d'unes loses properes a l'altar de la capella prometent-li que s'alegraria molt d'allò que trobaria. Esvaïda l'aparició, sentí les campanes de la catedral que tocaven a maitines. El bon domer, al vespre, tornà i començà l'excavació trobant primer una paret antiga i, tot seguit una petita cava. Com que ja clarejava, deixà les excavacions per a una altra nit, ja que no volia que ningú se n'assabentés. Finalment, la diada de sant Dionís, el nou d'octubre, trobà una lauda sepulcral de marbre. Aixecada la lauda, aparegué una cava on hi havia un petit altar amb tres gerres ben tancades i segellades.A dins, amb les relíquies, hi havia escrites aquestes frases: "Marcià màrtir de Jhesucrist en foc és estat cramat e jau en aquest lloc soterrat" i també "E sent Lucià hi és axí matex cremat, qui de prop ell és estat soterrat". Havien estat martiritzats en temps de l'emperador Deci i del pretor Sabí, el 26 d'octubre del 255.