Santa Maria de Vallbona de les Monges fou
el monestir femení més important de la Corona d'Aragó.
La seva abadessa era mitrada, altrament dit, tenia rang de bisbe.
En aquest cenobri, barreja d'estils romànic, cistercent
i gòtic, foren enterrades la reina Violant d'hongria i
la seva filla Sança d'Aragó. De l'església
cal destacar el cimbori-campanar, obra mestra del gòtic
català és considerat una de les set meravelles de
Catalunya.
El claustre té forma trapezoïdal.
Els diversos estils i èpoques donen una singular varietat
dins un mateix tema de simplicitat i dausteritat. La nau
sud (s XII) és destil romànic primitiu i no
té cap mena de decoració. La nau de llevant (s.
XIII) també és romànica, adornada aquesta
amb petits rosetons i capitells duna gran bellesa. La nau
nord (s XIV) pertany a la millor escola destil ogival, i
finalment, la nau de ponent (s. XV) és una construcció
neoromànica, amb elements típics renaixentistes.
|
|
El castell de Tamarit va passar
a ser de la comunitat del monestir de Vallbona de les Monges. L'abadessa
del monestir exercia el senyoriu del castell i percebia tots els
drets senyorials amb tot rigor. Tots? No ben bé ja que el
dret de cuixa, tan comú per aquells temps, no el podia exercir.
Recordem que el dret de cuixa era un dels anomenats mals usos que
donava dret al senyor feudal de jeure amb les núvies la nit
de noces, deixant al pobre marit a la porta. La seva condició
de dona i de monja no li feia possible fer-ne ús. Per tal
de que no minvessin els seus drets, l'abadessa prengué el
costum de transferir el dret a un dels seus vassalls amb ordre que
l'exercís amb tot el rigor tal i com es feien satisfer tots
els altres drets. Els pobres vassalls no tenien cap més remei
que obeïr les ordres de l'abadessa sota pena de mort, ja que
la senyora considerava la negació com una desobediència. |