TRIBUNES, GALERIES
I PORXOS
|
|
|
|
|
Queralbs, Ripollès
|
Bula d'Amunt,
Rosselló
|
St Feliu Guíxols,
B. Empordà
|
Codalet, França
|
|
|
|
Goigs
|
|
|
|
|
|
L'església de sant Jaume de Queralbs
és un monument romànic important sobretot pel seu
nàrtex ornat amb columnes de marbre polit i bells capitells
historiats. Fou consagrada el 978 pel bisbe Guisard II de la Seu
d'Urgell en el lloc anomenat Keros Albos (pedres albes o blanques).
L'església actual data del segle XI i el nàrtex del
XII.
Conten que el senyor de Queralbs es va casar
molt jove, i enviudà tot seguit, just el temps de tenir una
filla. El pobre senyor restà molt trist i, encara més
perquè no volgué tornar-se a mullerar. El fet és
que no volia donar madrastra a la seva filla, ja sabeu prou què
es conta a la vora del foc.I passà el temps. I vet ací
que un bon jorn el noble senyor de Queralbs s'enamorà bojament
d'una damisel:la més jove que la seva filla i s'hi casà.
I tal com conten les rondalles, les relacions entre mare i filla
no foren gaire cordials. Al cap de poc, el cavaller hagué
d'anar a la guerra. Passats els temps de brega i de cops d'espasa,
tornà a Queralbs. En arribar al castell trobà a la
dona, a la filla i... a un vailet que havia nascut temps després
de la seva partença.
|
|
De qui era fill el minyó?
No li volgueren dir. Ell que si, que se'n pensa una: fer veure que
s'havia mort. Per aquell temps era costum tenir els morts exposats
durant tres dies i, d'aquesta guisa la gent afecta l'anaven a veure
i es descansaven en el difunt. Això féu la filla i,
agenollada als peus del pare digué: Ara que sou mort, mentre
jo ploraré desconsolada, no faltarà qui riurà
d'alegria. La madrastra, en sentir-la, es posà feta una fúria
i es llançà contra la fillastra. El cavaller, en veure
l'escena, s'alçà de sobte dient: Ja en tinc prou, ja
sé qui ha estat la deshonrada!. Tal com ja us podeu imaginar,
la madrastra anà a raure a la presó més pregona
del castell esperant el dia de la seva mort. |
|