El claustre de Sant Domènec de Peralada
és l'únic vestigi que queda d'un antic convent d'agustins
que va ser fundat a la segona meitat del segle XI. Més
tard passà als dominics, d'aquí el nom, després
fou hospital, jutjat, caserna i posteriorment va servir fins i
tot de cinema. El claustre pertany al romànic tardà,
segles XII-XIII. Les escultures dels capitells presenten una temàtica
rica i diversa, que combina motius vegetals i geomètrics
i figures zoomòrfiques. N'hi ha cinc d'historiats.
Conten que el castell de Peralada està
maleït i cap dels seus senyors ni ningú que l'habiti
no pot tenir sort ni ventura. El comte de Rocabertí, senyor
del castell de Perelada, tingué una discusió amb
l'abat de Sant Pere de Roda arran d'uns drets que tots dos creien
tenir. El de Rocabertí, irat, matà l'abat i, tan
bon punt l'hagué occit, se li presentà un pelegrí
que el maleí a ell i al castell. "La teva família
subsistirà just vint generacions i després s'extingirà.
La dissort planarà damunt teu i tot intent de superació
serà endebades". I dit això, desaparegué.
|
|
El comte guardà secret
arran d'aquesta maledicció, però ho escriví
tot en un manuscrit. I passaren anys i generacions. El darrer comte
de Rocabertí, regirant un dia els vells documents trobà
per casualitat el vell manuscrit de la maledicció. Tot seguit
consultà l'arbre genealògic de la família i
s'adonà que ell, precisament ell, era el que feia vint. Per
més que s'esforçà, no li fou possible tenir
successió. Es lliurà en cos i ànima a la caritat
i al bé, féu grans almoines, ajudà tots els
dolors, obrí escoles per instruir els ignorants... però
fou inútil, amb ell s'acabà la branca dels Rocabertí
i la maledicció plana feixuga damunt del vell castell. |