El monestir, conegut en els seus orígens
com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter, va ser fundat cap
al 885 pel comte Guifré el Pilós i destinat
a la seva filla Emma. L'església del nou monestir va ser
consagrada el 24 de juny del 887 pel bisbe de Vic. A l'arribar
a l'edat adulta, Emma es va convertir en la primera de les abadesses
de Sant Joan. L'any 1017, Bernat Tallaferro, que volia annexionar-se
els territoris controlats per l'abadia, va aconseguir que el Papa
emetés una butlla que suprimia la comunitat de religioses.
El motiu al·ludit va ser la suposada vida díscola
de la comunitat. L'emissió d'aquesta butlla va donar origen
a la llegenda del Comte Arnau.
L'església actual és del
segle XII. Es conserva també un petit claustre d'estil
gòtic. Al seu costat resten uns arcs de l'original claustre
romànic del Segle XII. Destaca també el conjunt
escultòric del Descendiment, tallat el 1250 i considerat
com una de les mostres més destacades del romànic
català.
|
|
Conten del comte Arnau que,
un dia, anant de cacera pels voltants dels monestir de Sant Joan
de les Abadesses, se li féu tard i demanà sopluig.
El rebé la mare abadessa, dona bonica com hi ha món,
i el comte se n'enamorà, i ella també. D'aleshores
cada nit l'anava a veure. Passava per una mina que s'obria a la
clausura del monestir de Ripoll. Hom creu que encara es conserva
tapada per una losa de manera que sembla una tomba. Tan gran era
la mina que el comte Arnau hi podia passar amb el seu cavall. A
la sortida hi havia una anella on lligava el seu cavall mentre romania
al convent. El comte havia de tornar a Mataplana abans del cant
del gall ja que al punt de l'alba el cavall se li hauria fos. Heu
de saber i creure que aquest cavall li havia donat el diable per
tal que pogués cometre totes les malifetes que coneixem d'ell. |