El monestir de Sant Pere el Vell és un edifici romànic del segle XII situat al nucli antic de la ciutat d'Osca. Considerat Monument Nacional des del 1886, la seva arquitectura i escultura el converteixen en un dels conjunts històrics més importants del romànic aragonès.

De resultes de la victòria sobre els àlarbs a la batalla d'Alcoraz, el 1096, el rei Pere I d'Aragó, conquerí Osca i en féu la capital del seu regne. El temple mossàrab existent a la ciutat el donà al monestir de sant Ponç de Tomières que el convertiren en monestir benedictí. El 1117 derribaren quasi tota l'obra mossàrab per edificar el nou monestir. A l'antiga sala Capitular es troben els sepulcres de dos reis d'Aragó: Alfons I d'Aragó el Batallador, i el seu germà i successor Ramir II d'Aragó el Monjo.

El seu claustre rectangular està format per arcs de mig punt i columnes dobles amb 38 capitells bellament elaborats, que representen la vida de Jesús i altres escenes de caràcter al·legòric i històric. Degut al seu estat, vint d'aquests capitells foren substituits per uns de nous, del segle XIX, obra de l'escultor Garcia Ocaña, de Saragossa, que respectà el dibuix dels capitells originaris.