Sembla ser que els franciscans s’instal·laren a Ourense a mitjans dels segle XIII. El 1292, com a conseqüència de les trifulgues entre el Bisbat i el Concello, els partidaris del bisbe Pedro Yáñez de Novoa destruiren l’assentament franciscà.
El papa Climent V, obligà a reconstruir el convent el 1308 i a mitjans del segle XIV ja tornava a estar en funcionament. El claustre fou construit entre 1325 i 1350, d’estil de transició del romànic al gòtic.
Després de la desamortització del 1835, passà a ser cuartel, evitant d’aquesta manera els problemes que creava l’allotjament dels soldats als veïns. Com a detall curiós, els militars es dedicaren a trencar els caps del bestiari del claustre per a fer-los servir de petjapapers.
El 1926 fou declarat Monumento Histórico-Artístico. |
Parece ser que los franciscanos se instalaron en Ourense a mediados del siglo XIII. En 1292, como consecuencia de las trifulgas entre el Obispado i el Concello, los partidarios del obispo Pedro Yáñez de Novoa destruyeron el asentamiento franciscano.
En 1308, el papa Clemente V obligó a reconstruir el convento i, a medianos del siglo XIV ya funcionaba de nuevo. El claustro se construyó entre 1325 y 1350, de estilo de transición dels románico al gótico.
Después de la desamortización de 1835 pasó a ser cuartel, evitando de este modo los problemas que creaba el alojamiento de los soldados a los vecinos. Como detalle curioso, los militares se dedicaron a cortar las cabezas del bestiario del vlaustro para utilizarlos como pisapapeles.
En 1926 fue declarado Monumento Histórico-Artístico. |