Esglésies del Serrablo

LES ESGLÉSIES MOSSÀRABS DEL SERRABLO
Al Serrablo trobem un conjunt d'esglésies amb unes particularitats arquitectòniques molt peculiars. Tot i ser dels segles X-XI, es desmarquen de l'art típic de l'època: els inicis del romànic, tot i que presenten elements comuns. Hi ha qui les classifica com a preromàniques i hi ha qui les posa al sac de les mossàrabs. Però si considerem les esglésies mossàrabs com a construccions cristianes dins l'àmbit musulmà, hem de considerar que el Serrablo estava controlat, si més no pagaven impostos i rebien la influència d'Osca, territori musulmà. Fet i fet són un conjunt d'esglésies amb un estil propi que paga la pena d'anar-hi a donar un tomb. Aquestes esglésies generalment són petites, amb l'àbsis orientat a llevant i l'entrada mirant a migjorn, d'una nau coberta amb sostre de fusta i amb l'àbsis circular, de bòveda de quart d'esfera. Al seu costat es dressa una esbelta torre-campanar.
		Per estudiar aquest grup d'esglésies prendrem com a model la de San Pedro de Larrede. Sembla ser que fou una de les primeres, ha rebut poques modificacions i és l'exponent més refinat del conjunt.
El material emprat per a la construcció és de carreus del pais disposats en filades regulars. Les esglésies no presenten decoració escultòrica, només trenquen la monotonia de les filades de carreus, portes i finestres, les primeres amb un arc de ferradura i, les segones, amb arcs de mig punt, emmarcades a dos o tres nivells. De vegades les finestres Podem trobar també finestres a dos o tres llums, amb arcs de ferradura.

		L'àbsis és, potser, l'element més característic del conjunt d'esglesioles. També és l'element que ha perdurat més en la majoria d'elles, i el més vistós. Sobre una pilastra trobem un conjunt d'arqueries cegues, cinc o set, que ens recorden les arqueacions lombardes. Dins d'aquestes arqueacions s'hi poden obrir finestres, de tipus romànic. Al damunt d'elles una motllura arrodonida on reposa un fris de baquetons verticals que li dóna tot l'aire serrablès. Tanca el conjunt dos motllures arrodonides on descansa la teulada de l'àbsis.
	Els campanars d'aquest grup d'esglésies són un dels elements més significatius. Els més ben conservats són els de San Pedro de Larrede, el de San Pedro de Lasieso i el de San Bartolomé de Gavin. Acostumen a ser de planta quadrada i perfil en talús. El seu aspecte airós es deu bàsicament a les finestres triples, obertes en el cos de les campanes, acabades en arc de ferradura. Sota teulada podem distingir un fris de baquetons verticals, tan típic en aquestes esglésies. La de San Bartolomé de Gavin presenta, a més, un fris de rosetes molt coquetó.